23.06.2016 - 23:10
|
Actualització: 24.06.2016 - 01:10
L’any 1937, el Partit Socialista Belga, el Fons de Solidaritat Internacional i la Internacional Socialista van crear a Ontinyent l’Hospital Militar Internacional, amb el suport de partits polítics i amb aportacions d’organitzacions sindicals belgues, franceses i angleses. Fou un dels centres sanitaris implantats durant la guerra d’Espanya per la solidaritat internacional davant la inacció dels governs europeus.
L’hospital d’Ontinyent va començar a funcionar la primavera de 1937, atés per infermeres majoritàriament poloneses de religió jueva, tal com desvelen les investigacions del professor Joan J. Torró, a partir dels quals ara s’està realitzant un documentari sobre aquestes dones, a qui se’n van afegir també de valencianes. El film es basa també en els estudis del periodista belga Sven Tuytens, i del professor Rudi Van Doorslaer, director del Centre d’Estudis sobre la Guerra i les Societats Contemporànies (CEGESOMA).
Dijous va començar a rodar-se aquest treball cinematogràfic a l’actual col·legi La Concepció d’Ontinyent, on hi va ser l’antic hospital internacional. Dissabte acabarà l’enregistrament amb una reconstrucció del bombardeig de Xàtiva per part de l’aviació feixista italiana el 1939.
Produït per l’àrea d’Igualtat i l’àrea de Memòria Histórica, el documentari se centrarà a mostrar la història d’aquestes dones mogudes sobretot per la solidaritat amb la república espanyola per a contribuir a la lluita contra el feixisme. Per a Joan J. Torró, aquestes dones representen ‘la dona moderna, que trenca el model tradicional que tan profundament havia calat en la societat espanyola. Trenquen amb la imatge de dones vestides de negre, circumscrita a l’esfera domèstica i sense la possibilitat de la seua participació en la vida pública en aquells esdeveniments i pren decisions que afectaven tota la col·lectivitat’.
També el periodista belga ha destacat l’actuació d’aquestes dones que volien participar de manera activa en la lluita antifeixista i que van trobar en l’hospital d’Ontinyent una possibilitat de fer-ho. Tuytens assegura que ‘eren molt conscients que la Guerra Civil Espanyola era el preludi del que Hitler i Mussolini tenien preparat per a la resta d’Europa. Quan la Guerra Civil va acabar, van continuar lluitant en la resistència armada però desgraciadament algunes d’elles van acabar en els camps de concentració’.
