10.12.2016 - 23:05
El 27 de març de 2014, el sr. Jorge Nuño, secretari general de Caritas-Europa, presentà un informe sobre la pobresa a l’Estat Espanyol que criticava la disminució de les prestacions socials per part del govern del sr. Rajoy. Com recordaran, el ministre Cristóbal Montoro va desqualificar les dades d’aquest informe ja que segons ell ‘no se corresponden con la realidad’ pel fet que es basaven ‘en mediciones estadísticas’.
Segons Caritas-Europa, l’Estat espanyol era ‘el segon país europeu amb major índex de pobresa infantil, només superat per Romania’. Això volia dir que 3 de cada 10 xiquets espanyols vivien en risc de pobresa i d’exclusió social. Per això Caritas definia la població espanyola com ‘una de les més afectades per la crisi econòmica’. I això és el que va fer enfadar el ministre Montoro. Però era evident que ‘los brotes verdes’ que anunciava Mariano Rajoy i Montoro no arribaven a les classes més desafavorides de la societat.
Com que la situació no ha millorat, Caritas torna ara a demanar al govern del sr. Rajoy ‘reformes concretes’ per tal de buscar ‘alternatives a l’actual manera de produir, consumir i viure’. Per això Caritas s’ha posat en contacte amb la vice-presidenta del govern espanyol i amb els responsables de Sanitat, Ocupació i Seguretat Social, Afers Exteriors i Cooperació, Justícia i Interior, per trobar solucions al drama que pateixen milions de persones que no poden arribar a final de mes.
Caritas presentarà al govern de l’Estat deu propostes, inspirades en la crida del papa Francesc durant la XX Assemblea General de Caritas Internacional i també en la Instrucció Pastoral ‘Església, servidora dels pobres’, aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola l’abril de l’any passat. En aquest document, els bisbes espanyols deien: ‘No podem callar pel fet que no es reconeixen ni es respecten els drets de les persones’, i per això es permet ‘que els éssers humans no puguen viure amb la dignitat que es mereixen’.
Les deu propostes que Caritas presentarà al govern del sr. Rajoy són les següents:
- La ratificació de la Carta Social Europea revisada el 1996 i del protocol addicional de 1998.
- Garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa extrema.
- Garantir a tothom l’accés a la sanitat.
- Fer les reformes estructurals que facen falta, per tal que puguen garantir el dret a un habitatge digne.
- Ocupació digna i salari adequat per als qui són a l’atur.
- Apostar per una economia social i solidària en la contractació pública.
- No condicionar l’accés al permís de residència a l’obtenció d’un contracte de treball
- Garantir els drets humans en els procediments d’expulsió.
- Acomplir els Objectius dels Desenvolupament Sostenible.
- Destinar en aquesta legislatura el 0,4% del PIB a ajuda oficial al desenvolupament.
És evident que tant el sr. Rajoy com el sr. Montoro viuen als núvols, envoltats de luxe i de confort, i per això són insensibles a la situació de milions de persones que no poden arribar a final de mes. I és que la pobresa a l’Estat espanyol no és estadística. És una trista realitat. Famílies que, en arribar Nadal, tampoc no poden donar menjar als fills, malats dependents que no poden pagar els centres de dia, jóvens a l’atur o que han d’emigrar, ancians que, amb una pensió de misèria han d’ajudar els fills que s’han quedat sense treball. O la dona de 94 anys i invident de Massamagrell a qui el govern espanyol ha tret, miserablement, els 150 euros que cobrava pel fet de viure amb la seua germana que té una pensió de viduïtat.
Però els srs. Rajoy i Montoro es troben en una situació privilegiada! Quin és el sou que tenen aquests governants? Saben què cobra un pensionista? Saben què és arribar a final de mes amb 600 euros? I és que ells, enmig del luxe i del benestar, s’obliden del dolor i de la misèria de la gent. Amb una actitud del tot indecent, volen negar l’evidència: jóvens i ancians buscant menjar als contenidors, els bancs d’aliments i Caritas que no arriba a tot, les parròquies que acullen els qui ja no poden més…
L’estadística de Caritas es basava en el contacte permanent amb els qui passaven gana, els qui no podien pagar el rebut de la llum o de l’aigua, en les dones que eren acollides per haver sofert violència de gènere, en els immigrants que no tenien on caure morts.
Espere que ara, gairebé tres anys després d’aquell informe de Caritas, el govern espanyol escolte les peticions d’aquesta associació de l’Església per tal de trobar solucions i així pal·liar el sofriment de la gent que ho està passant malament.
