Vuit municipis de la comarca, d’un total de 248 de tot el País Valencià, necessiten habitatge públic de manera ‘urgent’. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe sobre Àrees de Necessitat d’Habitatge (ANHA) que ha presentat aquest dijous el vice-president segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau.

Les localitats que segons l’informe tenen aquesta necessitat, en graus diferents, són Agullent, Aielo de Malferit, Alfarrasí, Benicolet, Bocairent, l’Olleria, Ontinyent i Quatretonda. 

Es tracta d’un document metodològic que permet conéixer les necessitats reals dels municipis, un estudi que incorpora dades precises per a fer, per primera vegada, un diagnòstic que ajude a dissenyar les polítiques de l’habitatge basades en dades objectives i contribuir a quantificar, localitzar i qualificar les necessitats específiques de la població en matèria d’habitatge.

L’informe l’ha elaborat l’Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana, en coordinació amb la Direcció General d’Habitatge, la Direcció General d’Emergència de l’Habitatge i l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE).

Per al vicepresident Martínez Dalmau, les dades que mostra l’estudi són ‘escruixidores’ però que alhora ‘constitueixen una raó més per a continuar treballant en la direcció que ens marquem amb la presentació del Pla Hàbitat 20-30’.

Segons Martínez Dalmau, el Consell té ‘l’obligació de tirar a la paperera de la història les privatitzacions fetes al parc públic d’habitatge pels governs que han precedit al govern del Botànic, i la consegüent privació del dret a l’habitatge de les valencianes i valencians. Hem de desvincular el factor econòmic per a deixar pas al factor social. Si no ho fem ara, la balança continuarà desequilibrant-se en detriment de les persones més vulnerables’, ha advertit.

‘En matèria d’habitatge no serveixen les receptes miraculoses’, ha assegurat el conseller, qui ha indicat que a més d’enfortir el sistema d’ajudes al lloguer, ‘cal ampliar el parc públic’. En aquest sentit, ha assenyalat que és evident que els països amb més parc públic d’habitatges ‘són els que millor han sigut capaços de respondre a les necessitats d’habitatge de la seua població’.

Així, s’ha referit als ‘avanços’ reeixits al País Valencià gràcies a eines com el concurs d’adquisició d’habitatges, el decret llei d’ampliació del parc públic i la compra directa a entitats financeres, que segons ha destacat, han permés a la Generalitat d’adquirir en poc més d’un any prop de 350 habitatges.

Necessitats principals en habitatge

La Llei per la Funció Social de l’Habitatge en la Comunitat Valenciana insta la Generalitat a vetlar per la provisió d’un parc d’habitatges digne i assequible per al conjunt de la població. Per a aconseguir aquest objectiu cal poder dissenyar les polítiques d’habitatge a partir de dades objectives que permeten de quantificar, localitzar, qualificar les necessitats específiques. Aquest és un de les comeses assignades a l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana de la Comunitat Valenciana.

En l’actualitat, el parc públic és de 12.514 habitatges. La major part estan habitades segons diferents fórmules de cessió i els que es troben ocupats estan en procés de regularització, han explicat des de la Conselleria d’Habitatge.

Part de la resta d’habitatges recuperats per l’Entitat Valenciana d’Habitatge (Evha) necessiten una rehabilitació més o menys profunda per a aconseguir un nivell acceptable d’habitabilitat. De manera, que ‘hi ha unes 400 habitatges del parc públic que estaran disponibles a curt o mitjà termini’, apunta el departament de Martínez Dalmau.

L’informe és el document previ al Catàleg de les Àrees de Necessitat d’Habitatge (ANHA) i en la tramitació del qual també poden participar els municipis.

Tindran la consideració de municipis subjectes als drets d’adquisició preferent en transmissions singulars els que se situen en les àrees de necessitat d’habitatge que s’hagen declarat i inclòs en el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge.

S’analitzarà fonamentalment el grau de satisfacció de la demanda d’habitatge públic al tancament de 2020.

Es consideren dos indicadors socials: els espais urbans sensibles i el lloguer tensat, i dos indicadors de caràcter físic: la vulnerabilitat dels habitatges per sisme i la perillositat d’inundació. Aquestes ANHA consten de tres nivells (alta, mitjana i baixa) en funció del grau de desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i la incidència dels indicadors assenyalats en cadascun dels municipis.

Tres nivells d’àrees de necessitat

De l’informe es desprén que hi ha 12.572 sol·licituds en llista d’espera de demandants d’habitatge en l’Evha i 18.268 persones inscrites en el Registre de Demandants d’Habitatge de la Generalitat.

Per a atendre aquesta demanda, la Generalitat disposa de 844 habitatges sense adjudicar (pendents de rehabilitació), la qual cosa mostra un dèficit total de 29.996 habitatges públics en el conjunt del País Valencià.

Amb la finalitat de prioritzar la satisfacció d’aquesta demanda i poder desagregar-la per municipis s’han establit els tres nivells d’ANHA.

En el cas de la Vall d’Albaida, respecte a l’índex ANHA ponderat, Quatretonda s’inclou en un ANHA alta. En la necessitat mitjana hi ha Alfarrasí, Benicolet, Bocairent, l’Olleria i Ontinyent; i en la baixa hi ha Agullent i Aielo de Malferit.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.