Un nou temps a Benigànim

El 24 de maig passat, moltes coses van començar a canviar a Benigànim. Després de vuit anys de govern del Partit Popular, un govern caracteritzat per l’autoritarisme i la manca de transparència, les eleccions van atorgar a les forces progressistes una àmplia majoria al consistori municipal. I al mateix temps, aquesta majoria era plural com mai abans no ho havia estat. Per primera vegada en dècades, Benigànim comptava amb una alternativa real al bipartidisme, la política municipal ja no era cosa de dos.

Durant molts anys, Benigànim ha estat l’exemple perfecte d’allò que ara molts anomenen ‘vella política’. Pràcticament des de l’inici de la transició democràtica, amb la notable excepció de la legislatura 1979-1983, dues forces polítiques, el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol, han monopolitzat la vida política municipal. Les primeres eleccions locals del 1979 van encetar un període de majories absolutes consecutives dels diferents grups de la dreta, facilitant la permanència al poder durant vint anys de Francisco Salvador, l’alcalde provinent de l’administració franquista. Durant aquest període Benigànim va desenvolupar un sistema polític àmpliament disfuncional, on hi van persistir certes dinàmiques polítiques de caràcter clientelista, permetent la consolidació d’una hegemonia político-religiosa dominada per les forces conservadores (UCD, AP, i després PP).

La correlació de forces no va canviar fins al 1999, quan el PSOE encapçalat per José Ramón Vayà va aconseguir guanyar les eleccions per un estret marge de trenta-cinc vots. Certament, aquell resultat va suposar un punt d’inflexió important, Benigànim va esdevenir en pocs anys un municipi més dinàmic, més actiu culturalment i on un cert canvi d’actituds semblava possible. Tot i això, la gestió del PSOE es va veure àmpliament eclipsada per certes pràctiques polèmiques relacionades amb l’urbanisme, així com en el tracte dispensat a l’oposició política quant a provisió d’informació.

L’any 2007 la correlació de forces tornà a canviar, i Juan Puchades esdevingué el nou batle per a gran satisfacció del sector conservador que havia estat mobilitzat d’una forma important contra l’equip de govern del PSOE. Aquestes eleccions van encetar un període d’elevada crispació i tensió política, les bases del qual ja es van cimentar durant la segona part del mandat de José Ramón Vayà. La política municipal durant aquest període va estar caracteritzada per una oposició frontal entre els dos grups polítics municipals, on el principal argument en el debats era el retret permanent a la tasca de govern anterior.

El govern municipal encapçalat per Puchades va recuperar moltes de les pràctiques que havien caracteritzat l’anterior gestió de les forces conservadores durant gairebé dues dècades. L’hegemonia político-religiosa de caràcter conservador i espanyolista va aconseguir de nou impregnar la política municipal amb un discurs marcadament autoritari, on el principal argument polític va ser el repetit ‘ací mane jo’ en què tan alegrement insistia Puchades.

Durant tots aquests períodes que hem repassat, la tendència dominant va ser sempre a la confrontació, a la polarització de la vida política municipal. Aquest fet, evidentment, ha impedit d’avançar en una via de construcció col·lectiva del poble en positiu i ha limitat àmpliament la voluntat de la ciutadania de participar en una política municipal desprestigiada i excessivament agressiva. Superar precisament aquest context, va ser el principal objectiu d’algunes persones que vam impulsar la presentació d’una candidatura política alternativa a les darreres eleccions municipals.

Després d’un intens treball, sovint molt solitari i amb una feroç oposició per part de determinades forces polítiques, vam aconseguir d’estructurar una alternativa: Compromís per Benigànim. Era la primera vegada en dècades que el bipartidisme municipal tenia competència; una competència oberta, plural, constructiva i desacomplexadament valencianista. El nostre discurs durant tota la campanya electoral va estar basat en propostes, en construir, rebutjant de forma contundent la confrontació en negatiu.

Finalment, els resultats electorals van reconèixer aquesta tasca, constatant la necessitat d’un canvi en positiu per a la vida política municipal a Benigànim. Per primera vegada una tercera força seria present a la corporació municipal, amb gairebé cinc-cents vots que ens deixaren a poc més d’una trentena de vots d’obtenir un segon regidor. A més, aquests mateixos resultats atorgaven per primera vegada en la història la batlia a una dona, Amparo Canals del PSOE. Són canvis que al meu entendre marquen d’una forma clara un punt d’inflexió en la gestió política del nostre poble.

Durant aquests quatre mesos i escaig de la nova legislatura els canvis han estat ja ben palpables en els sessions plenàries municipals. Des del Grup Municipal de Compromís hem intentat d’adoptar una actitud eminentment propositiva, amb la presentació de quatre mocions en només dues sessions plenàries ordinàries. Els nostres esforços s’han centrat a reivindicar un model de participació ciutadana, transparència i visió estratègia per a la gestió sectorial. D’altra banda, i a diferència d’altres forces, hem estat conseqüents de forma clara amb els nostres principis polítics. La nostra agenda és pública, no participem en actes de tipus religiós i prenem les decisions de forma oberta i assembleària.

Pel moment, la nostra actitud activa contrasta, però, amb un cert immobilisme per part de la nova corporació municipal. L’equip d’Amparo Canals, tot i representar un canvi substancial pel que fa a les formes de fer política, no ha aconseguit en gairebé quatre mesos d’engegar cap acció o projecte significatiu. La visió a mitjà i llarg termini del nou equip de govern sembla estar emboirada per la gestió del dia a dia. Ens preocupa la concepció del nou equip respecte d’algunes qüestions com la participació ciutadana. En general, des de Compromís per Benigànim observem una manca de direcció estratègia en pràcticament totes les àrees.

Comptat i debatut, és clar que aquest nou temps que s’ha obert a Benigànim no estarà exempt de reptes. Assegurar que aquest canvi no siga senzillament un recanvi dependrà de tots, de l’equip de govern d’Amparo Canals, però també d’allò amb què siguem capaços de contribuir la resta de forces polítiques. Per la nostra part oferirem tot allò que és en les nostres mans: propostes i treball constant.

Joan Sanchis i Muñoz · Regidor i Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Benigànim