Ximo Puig i la sultana Susana Díaz

Celebre l’article de Ximo Urenya en aquest diari: ‘Susana Díaz contra els interessos dels valencians’.

És una guanyadora, ella. En paraules d’un amic meu, i coincidint amb l’anàlisi de Ximo, una ‘trepa’. Després de temps anunciant-se que s’anunciaria, per fi ho ha fet..! Arribada la plenitud esperada del moment oportú. A bombo i plateret. Embolcallada amb tots els ex-pesos pesants de barons i marquesos del PSOE i amb els més significats dels actuals, amb el nostre president Puig arrenglerat al capdavant. No sé si és per això que apareix tant últimament per la tele. Ell deu saber dels ‘seus temps’, també.

El seu lema, el de Susana, és ‘PSOE 100×100’ (populisme?). Implícitament, potser vol significar que els altres candidats no ho són tant, ja que no es mostren tan contundents com ella a l’hora de rebutjar el plurinacionalisme estatal, el dret de decidir dels catalans (i nostre), i el Corredor Mediterrani inclòs. I això, a Espanya, ven. És llesta, sí. Tota una guanyadora. Sap on posa els ous. Si no en tenim prou amb el PP, els valencians tremolem si arriba ella al poder amb amb tot el seu afalac andalús i la rereguarda que l’acompanya.

Molt Honorable president Puig: vosté, amb tot això, com justificant-se, diu que la seua veritable i principal comesa i preocupació és la Comunitat Valenciana (que no se li escape dir País Valencià, per favor, encara que ho posen les sigles del seu partit ). Només faltava! Molts valencians, del PSPV inclosos, no entenem la manera de defensar els nostres interessos amb el seu suport a aquesta candidatura. No negue la bondat de gestos i éxits positius del govern que vosté presideix. Tanmateix, compartit com ho és, transversal com ho és, em fa pensar que, altres, al si del Consell, estan més per la labor de país que vosté. Li promet que no s’imagina com de greu em sap dir-li-ho d’aquesta manera. Sóc dels qui confiava més en vosté del que ara confie i m’alegraria haver de rectificar al final del seu mandat. De moment, no ens despiste. La nostra via no és la que vosté apunta. Els nostres interessos estan enfrontats tant als del PP com als del PSOE. I si no amb vosté, m’alegra comprovar com cada dia són més els que, dins del PSPV, es qüestionen aquesta submissió i dependència. Igual que el desencant de molts valencians votants del PP que cada dia són més conscients del mal que ens han fet i el mal negoci que són per a nosaltres.

I per acabar: ‘Xapó’ pel patriota amic socialista d’Albaida que, segons l’esmentat article de Ximo Urenya, en referència al corredor mediterrani que volen fer passar per Madrid prescindint de nosaltres com sempre, ens descobreix ‘que tots els camins porten a Roma’. Amb tal ‘obvietat’ esperada, com apunta, no puc menys que preguntar si no és un botó de mostra clara de la desconscienciació política que arrosseguem els valencians, producte del meninfotisme o a l’inrevés. La qual cosa, ‘tanto monta, monta tanto’, sí que ens duu a Roma. Si més no, a Madrid: com més al costat de l’’amo’, millor. Com que desconec l’autor de la resposta, però pensant en la possibilitat que li arriben aquestes línies, respectuosament li suggeriria informar-se sobre què és la Via Augusta, el seu recorregut, quan, com, qui i per què la van traçar. La qual cosa, pel que sembla, tampoc no els val ni quadra al Cercle de la Meseta que ens governa.