Pere Brincs
Ars
«Vaig intentar veure alguna cosa més en aquell gran tapís i no simplement fils i nucs, però res. Als quadres les ratlles eren ratlles, les taques, taques sense rastre de dones, ni ocells, ni astres»
L'oratge
«Els que hem crescut entre llauradors sabem que s’han passat la vida mirant al cel, potser com una reminiscència de la lectura meteorològica que decidia l’impuls migratori o l'immobilisme conservador; la supervivència, en definitiva.»
Benicolet (i II)
«Se sent l’olor verda d’una bardissa tallada. Més endavant hi ha plantats tarongers. De cara a Montitxelvo es veu el Tossal Redó tan evident com el silenci esquinçat per algun lladruc i el pati escolar.»
Ungles
«Malgrat les temptatives per a emprar un llenguatge -diguem- més precís, la gent continua a la seua, llançant-se ‘fatxes’ a tort i a dret»
Benicolet (I)
«Seguim caminant i xarrant i, quina sorpresa! Hi ha una casa que manté la clau a la porta. Quants anys sense veure aquest detall que abans era ben comú. Sens dubte un altre bioindicador molt favorable.»
Granotes
«Quan n'agafaves una i la miraves de prop sostenint-li les llargues anques era com observar un vidre mullat, dòcil, sota una força, per a l'animal, suprema.»
El plàtan
«Com que em conec i sé que tarde prou a gelar-me, m’he pres el meu temps, de forma que -com dic- he comptat fins a cent, a unitat per dia.»
Benimuix
«Sempre que s’escriu sobre Fillol, se n’inclou la pintura en allò que se sol anomenar realisme social, que és una forma de dir que pintava el que veia i, com es pot entendre, no tot eren tarongers, vestits brodats, flors i barraques.»
El mussol
«Únicament els anys i, de bell nou, la pols, les fulles seques i les teranyines han cicatritzat els fets i les paraules de l'herència com si el silenci fóra una part important del dot.»
De rius i embassaments
«Cada frase està pensada amb les mans arrapades d’esbarzers, amb els genolls bruts de fang i amb la pell eriçada de fred.»