Interina de pandèmia
«Adaptació, eixa és la paraula clau; adaptació al moment, a cada situació, a les necessitats d’ara, a les normes, al que hem perdut, però sense deixar de veure tant com hem guanyat també.»

«Adaptació, eixa és la paraula clau; adaptació al moment, a cada situació, a les necessitats d’ara, a les normes, al que hem perdut, però sense deixar de veure tant com hem guanyat també.»
«No m’acaba d’agradar que l’expressió ‘vida consagrada’ estiga ‘reservada’ únicament als monjos i a les monges, als religiosos i a les religioses i als membres dels instituts seculars»
«Hi ha restaurants que han popularitzat fins a l’esnobisme més inútil els ous estavellats que, segons sembla, els cuiners trenquen expressament abans de servir-los sobre un llit de creïlles fregides.»
«Les visites familiars les tenia prohibides pel rector del meu poble, i quant a les conferències telefòniques, els meus pares no tenien telèfon per aquells anys, així que jo em centrava en la pràctica esportiva de després de dinar amb la seguretat que no em destorbaria ningú.»
«Casa d'Expòsits, terminologia històricament correcta però poc utilitzada i fins i tot desconeguda en alguns sectors del poble. També tenim la denominació popular Borderia referida a aquests establiments d'acollida.»
«Ja de major, evoque aquelles menjades infantils de juncs cada volta que llig la famosa metàfora de Ramon Muntaner de 'La mata de Jonc', famosa només per als que ens dediquem encara, ai, a allò tan complicat de les llengües minoritzades, evidentment»
«Finalment, donaria un consell als jutges: si volen fer política, que es presenten a les eleccions. Però mentrestant, que deixen prendre les decisions polítiques als polítics, que són els qui han rebut els vots perquè prenguen les decisions més convenients.»
«El llibre de Francesc Jover és una bona oportunitat per a endinsar-nos i conèixer les cançons i els romanços del Comtat, una tradició que cal conservar i transmetre a les noves generacions»
«Comprar el diari tenia alguna cosa de sagrat -amb moltes connotacions-, com en tenia fer créixer el muntó de paper en columnes polsegoses.»
«La romanització no va ser una cosa fàcil per ací, però els romans tenien un truc: el suborn. No eren espavilats ni res els romans!»