28.06.2016 - 17:24
|
Actualització: 28.06.2016 - 19:24
Diuen que el poble és savi. I que en cas de conteses electorals fa d’àrbitre. Qui qüestionarà els resultats d’un partit ja jugat amb totes les regles? Doncs sí! Sempre n’hi ha, de mal perdedors.
Hui mateix, he parat el cotxe en un semàfor, sorprés en veure un amic que passava i que, visiblement desencaixat, se m’ha acostat a la finestreta. Quasi instantàniament i alhora ens hem ‘felicitat’: ‘llarga vida al PP!’ –emulant la velleta del conte d’aquell reialme saludant el déspota del seu senyor sempre que passava.
Ell ha continuat: ‘Amb tantes coses com han passat, ara sí que veig que en tenim per a 20… 30 anys més… No sé… I a la pròxima, majoria absoluta, segur! I a veure qui ens trau d’aquesta irredent submissió mai més…! I parlava i parlava… Rabiós, indignat. ‘És que han guanyat augmentant els vots sense fer res’.
-‘Sense fer res? Sí –li dic-, i molt que han fet’.
-‘Tens raó; i tant com han fet! Precisament per això. I ací ho tens’. I em desgrana tota una lletania de qualificatius amb més raó que un sant. Això sí, amb la més absoluta transversalitat social valenciana (que no diré per si un tal ‘Marcelo’ que va solt per arreu s’entera, pren nota i ho fa servir).
Doncs, sí. El meu amic i jo (ja sabeu, cada ovella …) som dels ‘mal perdedors’. Dels que ens queixem que el ‘partit’ l’han manipulat. Que els guanyadors, més que no haver fet cap mèrit per guanyar, han practicat joc brut, brutíssim, saltant-se totes les regles…, però ‘l’àrbitre’ els ho ha tolerat TOT. Sentant tan mal precedent que ja no sabem on són els seus límits de cara a un futur, ni si en tenen.
I gratant-nos mútuament la picor, hem fet memòria recordant el poema d’aquell gosset sempre maltractat pel seu amo que en la última pallisa, atansant-se-li, sense gemegar, es mor davant seu llepant-li els peus.
Després, un poc ja més asserenats, hem convingut a felicitar-los i demanar-los que es facen una selfi lluint el trofeu, l’orgull valencià amb tots els seus èxits.
