Atzeneta d’Albaida (i II)
«En la mateixa façana de l’antic ajuntament s’obri un passadís amb una volta que s’allarga fins a la llum que brilla a l’altre costat. El travesse, vacil·lant, per si acabe en un lloc que no dec, i quan arribe a l’altra banda descobrisc una mena de paradís venecià.»
