Volem la tercera

‘…¡Aquellas horas, Dios mío, tejidas todas ellas con el más puro lino de esperanza, cuando unos pocos viejos republicanos izamos la bandera tricolor en el Ayuntamiento de Segovia! Recordemos, acerquemos otra vez aquellas horas a nuestro corazón. Con las primeras hojas de los chopos y las últimas flores de los almendros, la primavera traía a nuestra República de la mano. La naturaleza y la historia parecían fundirse en una clara leyenda anticipada o en un romance infantil.
“La primavera ha venido
Del brazo de un capitán.
Cantad, niñas, en corro
¡Viva Fermín Galán! “(…)
Y la canción seguía, monótona y gentil. Fue aquél un día de júbilo en Segovia. Pronto supimos que lo fue en toda España. Un día de paz, que asombró al mundo entero..’

Antonio Machado, València,1937.

El 14 d’abril de 1931 també es va proclamar ací la II República, i milers de valencians i valencianes es van reunir en aquest mateix espai, enfront l’Ajuntament del cap i casal, per tal de celebrar l’arribada d’un règim basat en la igualtat i la solidaritat, i amb l’esperança d’aconseguir una major llibertat.

Igual que avui, era un dia primaveral. No és casualitat que en el record de la proclamació, els qui la van viure parlen d’un dia de llum, d’alegria, una llum que més enllà del sol, remet a una idea de racionalitat, de modernitat.

Avui, 14 d’abril de 2016, tornem a reunir-nos ací, però ara per reclamar una III República, per a denunciar un règim monàrquic, basat en la desigualtat, un règim anacrònic que designa com a cap de l’estat una persona no pels seus mèrits ni les seues capacitats o treballs a favor de la millora de la societat, no perquè haja estat elegit pel poble, on resideix la sobirania, sinó pel dret de sang, per pertànyer a una dinastia, la dels Borbons, de tan infausta memòria per a nosaltres en estar tan directament relacionada amb la pèrdua de drets com a poble del nostre País.

Volem la república perquè volem participar directament en l’elecció de tots els nostres representants. I, com que som nosaltres qui els elegim, també hem de poder exigir el seu cessament. En aquests moments de crisi econòmica i també moral, volem una república en què puguem exigir responsabilitats a tot el cos polític.

Volem també una república per fer realitat l’educació republicana: laica, activa, democràtica i pública. Amb uns poders que aposten de manera decidia per l’escola única i pública, la que permet la convivència en règim d’igualtat de totes les persones, respectant les seues diferències individuals o socials. Una educació multicultural, que ensenye a respectar les diferents cultures; una educació que coeduque, més enllà de l’escola mixta, que introduïsca en els seues continguts, activitats i comportaments la igualtat entre homes i dones, que lluite contra el sexisme i els estereotips de gènere, que pose les bases per acabar amb la violència de gènere. Volem una educació republicana que ensenye l’alumnat a pensar per si mateix, a ser crítics. Una educació laica, que cree espais de tolerància i no de confrontació entre creences. Una educació democràtica, que potencie la participació activa de tots els sectors de la comunitat educativa en la presa de decisions, perquè, com dia Dewey, ‘la democràcia no s’aprèn: es practica’.

Una educació que, per damunt de tot, recupere l’ideal de la Constitució republicana quan deia que la solidaritat ha de ser la seua finalitat. Formar persones solidàries, sensibles a donar solucions reals i efectives a problemes com els dels refugiats perquè pensem en col·lectiu, més enllà dels limitats interessos personals.

I recordem ara i ací els mestres i les mestres republicanes. ‘Les llums de la república’, que tingueren un compromís polític, pedagògic, social i personal. En especial les volem recordar a elles, les mestres que encarnaren l’ideal de la ciutadana republicana moderna, activa, transgressora, que s’ocupava d’educar les xiquetes, però també les adultes, perquè elles, les dones, que havien patit una històrica discriminació educativa, que havien estat condemnades a l’analfabetisme, la República els oferia l’accés a la lectura i a l’escriptura, les eines bàsiques per poder pensar i decidir per si mateixes.

Les mestres republicanes, que en companyia de María Moliner repartien llibres per tots els pobles del país; que en Misiones Pedagógicas dugueren el cinema, el teatre, la cultura en una paraula, als racons més allunyats de les terres valencianes.

Recordem Guillermina Medrano i Ángeles Soriano, regidores de l’Ajuntament de València; Amparo Navarro, que lluità per la introducció del valencià a l’escola; Enriqueta Agut, missionera pedagògica; Teresa Uribes, miliciana de la cultura; Paquita Sanchis, Genoveva Pons, Josefina Castelló, Carmen Valero, Marina Fiol, Marianne Durà… totes aquelles mestres que pagaren amb l’exili interior o exterior haver-se compromès amb el canvi pedagògic i social.

Volem una república que respecte els nostres drets lingüístics i culturals, que potencie la nostra llengua, que aposte per conservar i potenciar les nostres senyes d’identitat, i que respecte també el dret de decidir dels pobles, de decidir al voltant de la manera de relacionar-se entre ells i amb Europa.

Volem una república, que, com la segona, crega en la cultura com a eina de millora social. I que hi aposte. Per modernitzar els museus, actualitzar les biblioteques, afavorir l’assistència al cinema, al teatre… Perquè lluitar contra la ignorància és lluitar contra el feixisme. Fer persones cultes és contribuir a un canvi social.

La república no és per nosaltres una panacea ni una utopia. Sabem que amb ella no acabarem amb les regles de desigualtat d’un règim capitalista, ni amb el sistema patriarcal, ni amb l’opressió dels pobles i les cultures minoritàries, Però sabem que una república ara i ací podria , basant-se en els mateixos ideals de llibertat, igualtat i solidaritat de les dues anteriors, actualitzant-los, adaptant-los a les necessitats del segle XXI, ens ajudarien a construir una societat més justa i igualitària.

Reclamem la nostra memòria històrica, reclamem els cossos i les veus dels lluitadors i lluitadores que donaren la vida per un món més just, reclamem visibilitzar-los i divulgar les seues trajectòries vitals. Volem caminar per avingudes que no tinguen noms de persones immorals, volem estudiar en centres que no duguen els noms de persones amb conductes reprovables.

Volem una tercera república que mire al futur però que recupere l’ètica i l’estètica de les dues anteriors.

Salut i república.

(Text legit per la professora M. Carmen Agulló en l’acte celebrat dijous 14 d’abril a la plaça de l’Ajuntament de València en commemoració de la proclamació de la II República espanyola)