"Escriure un article a quatre mans és sempre una tasca complicada. Però quan es tracta d’evocar el record d’un professor que ens va tocar l’ànima amb la seua empremta inesborrable tot resulta més senzill"
"Ara, al final de la vida, pense que amb la quantitat de llibres d’espiritualitat llegits aquells anys hauria de ser sant en vida. Però veig que cada dia que passa sóc més pecador."
"Era una acadèmia de dos alumnes en què al mateix temps féiem de professors: l’u explicava a l’altre les coses que no entenia, ja que quan s’estudia per lliure sorgeixen molts dubtes."
"M’agradava complir les obligacions. Això sí, confesse que no ho feia en un grau excessiu: no era cosa de cridar massa l’atenció"
"De sobte, de l'Avemaria vam passar a repassar les alineacions de futbol de primera divisió i a discutir si els Beatles eren millors o pitjors que els Rolling Stones."
"Amb l’ajuda dels companys he pogut reconstruir aquell Camí de Sant Jaume que vam fer junts. És un dir, ja que no hi ha dos de nosaltres que coincidim a l'hora d'intentar-ho."
"Que conste que no tinc gens d'interés a soscavar cap dogma de l’Església catòlica, sinó simplement a aclarir un poc, a qui estiga interessat, el funcionament pecuniari de la superestructura Església en general"
"Allò que més em va marcar cap al final de l'adolescència, quan feia sisé de batxiller i Preu, era la incertesa del demà"
"Hi ha fotos que són el compendi d’una època i en si mateixes un article, sense necessitat de moltes paraules."
"Els pares i mares que van albirar un horitzó diferent i s’ho van poder permetre van enviar els fills a un institut perquè van intuir que el món canviava."
