Retalls fragmentaris (i 2)
"M’agradava complir les obligacions. Això sí, confesse que no ho feia en un grau excessiu: no era cosa de cridar massa l’atenció"

"M’agradava complir les obligacions. Això sí, confesse que no ho feia en un grau excessiu: no era cosa de cridar massa l’atenció"
"De sobte, de l'Avemaria vam passar a repassar les alineacions de futbol de primera divisió i a discutir si els Beatles eren millors o pitjors que els Rolling Stones."
"Amb l’ajuda dels companys he pogut reconstruir aquell Camí de Sant Jaume que vam fer junts. És un dir, ja que no hi ha dos de nosaltres que coincidim a l'hora d'intentar-ho."
"Que conste que no tinc gens d'interés a soscavar cap dogma de l’Església catòlica, sinó simplement a aclarir un poc, a qui estiga interessat, el funcionament pecuniari de la superestructura Església en general"
"Allò que més em va marcar cap al final de l'adolescència, quan feia sisé de batxiller i Preu, era la incertesa del demà"
"Hi ha fotos que són el compendi d’una època i en si mateixes un article, sense necessitat de moltes paraules."
"Els pares i mares que van albirar un horitzó diferent i s’ho van poder permetre van enviar els fills a un institut perquè van intuir que el món canviava."
«Ens va ensenyar, doncs, a estimar la paraula en sentit ampli, profund; però sobretot ens en va infondre la fam, perquè la perfeccionàrem i n’engrandírem el domini i expressió»
"Una vegada abandonat el seminari, no vaig entrar en cap crisi d’identitat, ni em vaig refugiar en la malenconia ni romanços per l'estil."
"Del meu curs quedàvem trenta-un alumnes, prova evident que l’epidèmia de l’època que afectava tota la societat feia estralls i s'havia filtrat silenciosament pels intersticis del seminari. Era l’epidèmia de la modernitat."