Bartolomé Sanz Albiñana
Curs 1967-68 (2): un poc d'espiritualitat
"Jure de tot cor que hui en dia, esclau del soroll diari, de la pressa i d’altres ximpleries, trobe a faltar eixos moments de silenci, pau i recolliment."
Joan Lluís Vives, un valencià desconegut
"Encara ara no ens expliquem com el nostre personatge valencià podia ser un lector tan compulsiu i un escriptor tan prolífic; en altres paraules, una ment tan privilegiada"
Curs 1967-68 (1): s'obrin les portes
"Què passava? Bob Dylan ens ho deia clarament: “Escolta la resposta dins el vent”. I què deia el vent? Doncs el profeta Dylan deia que “Els temps canvien”. Però clar, com que no se sentia enlloc al cantautor nord-americà, no se n’assabentava ningú"
George Steiner i la llapissera
"Pense que a més de la importància indiscutible de la cadira per a la humanitat, també cal fer punta a les llapisseres de tant en tant."
Finalment el tercer pavelló (i 11): assumptes artístics i crematístics
"La gent que vaig conéixer a Montcada era, en general, gent d’extracció modesta o molt modesta, o, com déiem sense manies aleshores: pobres"
Lèxic de la nova sexualitat. A la recerca del llenguatge inclusiu
"En la faula bíblica de la creació del món, la dona va ser creada en segon lloc, a imatge i semblança de l’home. Jo crec que d’ací vénen tots els maldecaps al llarg de la Història: un error imperdonable de Déu"
Finalment el tercer pavelló (10): "hortus conclusus"
"En tot el temps que vaig romandre al seminari de Montcada, malgrat ser un espai tancat, no em va semblar mai que la meua vida transcorreguera en un lloc clos i aïllat"
Confesse que vaig un poc perdut
"La sexualitat no és monolítica, sinó que està determinada per una sèrie de pressions ideològiques. No és una categoria estable, sinó una producció cultural de cada circumstància en el transcurs del temps."
Finalment el tercer pavelló (9): el món dins i fora
"La cultura popular americana, fent senyals de fum, s’obria pas per tot arreu. Com més fustigava don Miguel Payá el moviment hippie, a mi més m’agradava: què li hem de fer!"
Història d’Espanya (8): els comuners de Castella, ara fa cinc-cents anys
"Com podran veure, la Història i les històries no s’acaben mai d’escriure; els que ens acabem, curiosament, som nosaltres."