VÍDEO
Pere Brincs
Arxiu
16.03.2019
Tanta primavera
«És encara prompte i els rossinyols vénen de camí per ocupar els esbarzers del barranc i començar a cantar com si no haguessen de tornar mai més.»
09.03.2019
Passatemps
«La cuina familiar tradicional i aquella que es fa ara no tenen res a veure. Vull dir, que no coincideixen pràcticament en res que no siga en el mecanisme involuntari de la nutrició final i, de vegades, fins aquesta afirmació podria ser discutida»
02.03.2019
El taller
«Sempre he confessat el meu afecte pel paper, per les tintes i els estris d’escriure. És una mena d’addicció tan sana com la del tabac.»
23.02.2019
Trilogia
«Dimas Cardona contava amb cert orgull que, al llarg de la vida, s’havia topat amb la mort en tres ocasions.»
17.02.2019
Carrícola (i II)
«Són fotos de plantetes creixent de qualsevol manera, en qualsevol lloc: entre les juntes dels taulells d’una vorera, en el clavill d’una paret, sota la humitat d’un canaló, penjant d’una teulada. A parer meu, capta a la perfecció el sentit d’efímer, de brevetat o de la futilitat que ompli tot allò que ens resulta tan visible com invisible.»
11.02.2019
Carrícola (I)
«M'entretinc mirant els caragols de bonze que pasturen per la humitat de la font que brolla davant mateix de l’ajuntament. L’aigua ix de cinc xorros i cau sobre un safareig, al costat del qual hi ha un gripau rovellat que s'ha quedat petrificat també com una figura de Pompeia, pillada d'improvís.»
09.02.2019
El discurs
«Ell prové d’un món menut com un ou que en algun moment s’hagué de trencar per deixar-lo anar tot resistint angoixa i pors.»
02.02.2019
El savi
«A ell li fastiguegen més els lladres i els malparits, per als quals, si ell pogués, disposaria d’una solució tan infal·lible i definitiva com inofensiva resultaria en la realitat.»
26.01.2019
Les paputs
«Malgrat l’exhibicionisme del plomatge, malgrat haver-li prestat el malnom a les germanes, em sembla que és un animal en què pot més la timidesa que la curiositat.»
19.01.2019
Teresa
«Ella no hi posa massa cura, mira la flor, de tant en tant, i deixa que els nous grumolls cresquen com a erugues. Després, es torba amb la paperassa, amb les fotocòpies i amb les enquadernacions que se li acumulen per tot arreu.»
