VÍDEO
Pere Brincs
Arxiu
12.01.2019
L'iber
«Al capdavall, és com visitar la casa d’un xiquet ric que mostra, sense possibilitat de tocar-les, les seues joguines.»
07.01.2019
Benigànim (i II)
«Mentre baixe cap a casa caic en el compte que aquesta ha sigut, per primera vegada, una passejada pels interiors, o, tal vegada, pel més místic i misteriós interior. Qui sap.»
05.01.2019
Ambaixades
«Les converses d’aquells diplomàtics de peus comprimits salvaven de guerres infructuoses els països que representaven per a traslladar-les a altres indrets on podien ser-los més productives»
31.12.2018
Benigànim (I)
«A la mateixa plaça crida l’atenció un edifici amb un sostre sostingut per una renglera d’arcs que segueixen tot el perímetre de la paret on, segons la tradició, s'ubicava l’antiga Inquisició.»
29.12.2018
Cavalls
«Aquella olor dels animals, del fem, de les garrofes i la palla era la millor del món i em produïa l'assossec propi d’un clan.»
22.12.2018
Sacrilegi
«En realitat, era cert que Supermans tenia unes mans excepcionals: eren llargues i primes, com filferros massissos, amb uns dits que feia l’efecte que sempre tenien els capcirons lleugerament suats i freds.»
15.12.2018
Matinejar
«Quasi sempre és massa matí per alçar-me del llit, pel qual sent un veritable i fraternal afecte. Tant em fa que siga el pes de les mantes que em guarden la calor a l’hivern o el simple llençol de cotó a l’estiu, que em deixa notar la brisa quan es cola per la finestra i se n’ix per la porta de la cambra en alenades furtives.»
08.12.2018
Tardoral
«El que més m’agradava quan tornava els caps de setmana a casa dels avis era sentir l'olor del fum hivernal, de la llenya de taronger que cremava a la llar, l'aroma de la sutja dipositada a la xemeneia en un procés quasi tan lent com el que forma les estalactites.»
01.12.2018
Contenidors
«Al capdavall som, com la resta d’organismes, vehicles que tenen una gran part de la conducta determinada per les fílies i les fòbies que poden beneficiar algunes aliances o rebutjos entre gens egoistament compatibles.»
26.11.2018
Atzeneta d’Albaida (i II)
«En la mateixa façana de l’antic ajuntament s’obri un passadís amb una volta que s’allarga fins a la llum que brilla a l’altre costat. El travesse, vacil·lant, per si acabe en un lloc que no dec, i quan arribe a l’altra banda descobrisc una mena de paradís venecià.»
