Bèlgida (i II)
«L’olor de raïm m’arriba de les branques retorçudes d’una parra que boten la paret pintada amb la representació de tot allò que és important per a la memòria del poble.»
«L’olor de raïm m’arriba de les branques retorçudes d’una parra que boten la paret pintada amb la representació de tot allò que és important per a la memòria del poble.»
«De vegades, faig rodar aquests pensaments: el foc a la llar, els cordons de les sabates, els gossos, el formatge i el fum del tabac, com qui conta la seua fortuna amb deler, sense sentir el soroll de les monedes.»
«Sembla que fins fa poc existí una torre bessona que ara només serveix de lament pel seu recent enderrocament.»
«És tan autèntic que, al seu costat, qualsevol cuiner d’escola podria paréixer un esnob tirant a petulant. I és que en açò de la cuina, últimament, hi ha molt i molt d’idiotisme.»
«Després de la maniobra de neteja, la pica es queda com una bassa d’oli ple d'engrunes, que continua amb el tràngol, passada la tempesta.»
«Amb aquest efecte, no volia referir-me al desig que fa que algú vulga de posseir al mateix temps el nas del David, el llavis de la Gioconda, els pits de la Venus o les orelles dels elfs, parts icòniques quan van separades però, tal vegada, desproporcionades quan la cirurgia intenta ajuntar-les. Pretenia, simplement, referir-me a una sensació, a un aspecte més immaterial i subtil.»
«No puc dir que tenia amistat amb [Joan] Pellicer, però sí que he compartit converses i passejades amb la seua única companyia. Per això, accedir a aquest diari m’ha permés de llegir entre les línies del maquillatge editorial alguns trets del personatge que ja coneixia i altres que en sospitava.»
«La conversa és com una mena de rosari, de salm responsorial, on totes les paraules estan mesurades i pautades, les preguntes i les respostes.»
«L'Ajuntament mostra, dibuixat sobre la façana, l’escut del poble. És tancat, com si en aquest poblet no en necessitaren. I això deu ser un bon senyal.»