«Els plataners que hi ha a les voreres estan en plena adolescència. Els han podats perquè resulten més alts del que són en realitat; per això, els han deixat quatre o cinc branques que s’allarguen verticals i primes aconseguint un volum tubular que m’agradaria veure quan brosten.»
«És encara prompte i els rossinyols vénen de camí per ocupar els esbarzers del barranc i començar a cantar com si no haguessen de tornar mai més.»
«La cuina familiar tradicional i aquella que es fa ara no tenen res a veure. Vull dir, que no coincideixen pràcticament en res que no siga en el mecanisme involuntari de la nutrició final i, de vegades, fins aquesta afirmació podria ser discutida»
«Sempre he confessat el meu afecte pel paper, per les tintes i els estris d’escriure. És una mena d’addicció tan sana com la del tabac.»
«Dimas Cardona contava amb cert orgull que, al llarg de la vida, s’havia topat amb la mort en tres ocasions.»
«Són fotos de plantetes creixent de qualsevol manera, en qualsevol lloc: entre les juntes dels taulells d’una vorera, en el clavill d’una paret, sota la humitat d’un canaló, penjant d’una teulada. A parer meu, capta a la perfecció el sentit d’efímer, de brevetat o de la futilitat que ompli tot allò que ens resulta tan visible com invisible.»
«Vaig entrar de ple en aquell dramatisme vital, sublimat amb paraules. Els mots dringaven amb la llum de la rosada. Altres vegades passaven del color grana, tan repetit i, potser també tan patit, al color de l'or i de la plata.»
«M'entretinc mirant els caragols de bonze que pasturen per la humitat de la font que brolla davant mateix de l’ajuntament. L’aigua ix de cinc xorros i cau sobre un safareig, al costat del qual hi ha un gripau rovellat que s'ha quedat petrificat també com una figura de Pompeia, pillada d'improvís.»
«Ell prové d’un món menut com un ou que en algun moment s’hagué de trencar per deixar-lo anar tot resistint angoixa i pors.»
«A ell li fastiguegen més els lladres i els malparits, per als quals, si ell pogués, disposaria d’una solució tan infal·lible i definitiva com inofensiva resultaria en la realitat.»
