A mi, els temes de política i democràcia no se’m donen gens bé. Em costa molt d’entendre’n el contingut, perquè no aconseguisc esbrinar per què succeeixen les coses. Tal vegada siga perquè encara no tinc la suficient edat per a entendre-ho tot, però també és veritat que ni els més majors entenen moltes coses.

Recentment hi ha hagut atemptats al nostre país veí, França: els atemptats de París del 13 de novembre o 13-N. He estat fullejant els periòdics i s’assenyala com a autors:

-Ibrahim Abdeslam, de 31 anys. Es va fer explotar el divendres en un restaurant del Boulevard Voltaire.

– Bilal Hadfi, de 20 anys. Es va matar al costat de l’Estadi de França.

– Ismail Omar Mostefai. Va ser identificat per l’anàlisi d’un tros de dit.

– Ahmad Al Mohammad, nascut a Síria en 1990. Va actuar en l’Estadi de França.

– Samy Amimour, nascut en 1987 a París. França ja havia emés una ordre d’arrest internacional per aquest assaltant.

– Fabian Clain, de 37 anys, definit com un ‘veterà de la jihat’.

La veritat és que va ser un moment de tensió per a París, i em va agradar molt que Espanya anara dels primers a presentar els respectes i a oferir ajuda, però no ho veig del tot correcte… perquè a part de les ajudes entre europeus, m’agradaria recordar que també hi ha més persones en el món patint i no pugem imatges de: #totsomèxic, #totsomegipte, #totsompaquistan… car, ja de per si són països no gaire afortunats, també hi ha moltes persones innocents que moren cada dia.

És veritat que hi ha religions com l’Islam que són desconegudes, perquè certes persones fan un mal ús, però en la seua època van tenir una gran importància en la història, i a més són boniques i interessants: com els bons musulmans, els cristians o qualsevol altra religió. És a dir, el terror no té religió. L’Islam no és terrorista. El jihadisme, i la seua variant l’ISIS, sí que són una versió ultraortodoxa de l’islam.-com ens explica Antonio Elorza.

Crec que és l’única cosa amb sentit que he pogut entendre, i a més estic d’acord amb ell.

No sé els motius d’aquesta gent per a matar els altres. No sé si es tracta d’un problema de cultures, de polítiques, de països… Però sé que les coses mai acaben bé amb violència. Que no hi ha problema que no es puga resoldre parlant. I també sé (ara que tinc més coneixement ètico-cívic), que el valor d’una vida és incalculable i que per tant, no és gens moral el que estan fent. I que si la major virtut de l’home és la raó i la prudència, en aquests moments molts no pareixen comportar-se com a persones.

És impossible que algú amb una mica de coneixement faça les coses que està fent, que hi haja llocs tan poc tolerants… no em sembla gens normal, que algú que mate una vida no es senta culpable per açò.

Belén Maronda Parra 4t B.

 

Revista Pebrella IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat