Últimes pinzellades del món dels expòsits, segle XVII. Conclusió
"Si bé la Vall d'Albaida també va participar d'aquest enviament de xiquets a València, va quedar al marge de l'ingrés monetari que proporcionava a les mercenàries de la llet"

"Si bé la Vall d'Albaida també va participar d'aquest enviament de xiquets a València, va quedar al marge de l'ingrés monetari que proporcionava a les mercenàries de la llet"
"Escriure un article a quatre mans és sempre una tasca complicada. Però quan es tracta d’evocar el record d’un professor que ens va tocar l’ànima amb la seua empremta inesborrable tot resulta més senzill"
"Les dides, tant internes com externes, també estaven subjectes a un marc normatiu que s'intentava fer complir per a garantir el bon estat dels infants."
"Sobre elles requeia la supervivència dels xiquets expòsits i la responsabilitat de criar uns infants rebutjats per ser fills de la misèria o del pecat."
"L'onomàstica dels expòsits valldalbaidins no respon a cap criteri preestablert"
"Deixar constància que el nounat estava batejat o no era la dada més important de l'escrit amb el qual entrava a la borderia"
"En el segle XVII, 224 xiquets van arribar a la borderia de València des de la Vall"
Els bords de la Vall d’Albaida, com els de la resta del país, no tindrien llinatge, ni cognom propi, la qual cosa equivalia a no ser ningú de cara a la societat on moltes portes se’ls tancaven i algunes professions escapaven de les seues possibilitats.
"Construir noves incluses era una necessitat peremptòria, tant pel nombre de xiquets abandonats que gradualment anava augmentant, com pels llargs trasllats als quals eren sotmesos (...), en viatges amb condicions infrahumanes"
"Molts pares vivien amb l'esperança de recuperar-los sense saber que l'ingrés en la Casa era una sentència de mort prematura."