Passant el coll de Llautó

Arxiu

15.03.2020

Benicolet (i II)

«Se sent l’olor verda d’una bardissa tallada. Més endavant hi ha plantats tarongers. De cara a Montitxelvo es veu el Tossal Redó tan evident com el silenci esquinçat per algun lladruc i el pati escolar.»


09.03.2020

Benicolet (I)

«Seguim caminant i xarrant i, quina sorpresa! Hi ha una casa que manté la clau a la porta. Quants anys sense veure aquest detall que abans era ben comú. Sens dubte un altre bioindicador molt favorable.»


18.01.2020

El Palomar (i II)

«Allí, fent cantó, es troba la Casa Museu el Palomar, que devia ser un vell alcàsser o una casa senyorial, ara restaurada i reconvertida.»


13.01.2020

El Palomar (I)

«Al final del passeig, entre la zona enjardinada, s'aixeca un mural ceràmic meravellós. Representa una divinitat de llarga crinera que bufa i genera les parets, les teulades i els penals d’un poble que ella mateixa circumda amb els braços.»


01.12.2019

Aielo de Rugat (i II)

«Els murs creixen entre la vegetació, com si en compte d’erosionar-se, el castell cresquera en companyia del matollar després d’haver patit un incendi.»


23.11.2019

Aielo de Rugat (I)

«El temple dedicat a Nostra Senyora de l’Assumpció sembla una casa més. Com si, a sorts, entre els veïns, hagueren decidit d’endossar un campanar a un domicili mundà perquè cal tindre una església»


13.10.2019

Montaverner (i II)

«Des del carrer de Sant Joan i Sant Jaume, la vista de la cúpula parroquial és magnífica, sobrevolada per un eixam d’oronetes nervioses que preparen les maletes.»


06.10.2019

Montaverner (I)

«Des de la carretera, el polígon és el més aparent del poble: naus i rètols que formen l’embolcall de l’actualitat.»


31.08.2019

Montitxelvo (i II)

«A poc a poc sóc al carrer del Ravalet; la vorera esquerra es queda plena de vegetació, més amunt que la paral·lela. Encara pengen alguns rastres de les banderetes que lluïren en la darrera festa, potser. Fent cantó trobe una casa vella, com si estigués desubicada o fora de temps.»


24.08.2019

Montitxelvo (I)

«Des de l’antiga carretera que travessava el poble per pujar fins a Albaida he agafat un carrer que baixava cap a la dreta, sobtat, al nivell on queda el poble tot seguint una vorera pintada amb l’ombra d’un gesmil»


Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €