Els bords de la Vall d’Albaida, com els de la resta del país, no tindrien llinatge, ni cognom propi, la qual cosa equivalia a no ser ningú de cara a la societat on moltes portes se’ls tancaven i algunes professions escapaven de les seues possibilitats.
"Construir noves incluses era una necessitat peremptòria, tant pel nombre de xiquets abandonats que gradualment anava augmentant, com pels llargs trasllats als quals eren sotmesos (...), en viatges amb condicions infrahumanes"
"Molts pares vivien amb l'esperança de recuperar-los sense saber que l'ingrés en la Casa era una sentència de mort prematura."
"Resulta curiós de constatar com, si en el cas dels fills il·legítims qualsevol podia dur la criatura a la inclusa o efectuar-ne l'abandó, en el cas dels fills legítims solia ser el pare qui els portava a la Casa."
"En aquesta centúria hi ha un gran nombre de fills legítims abandonats, amb una causa fonamental per damunt de qualsevol altra: la gran misèria que suporten les classes populars, amb uns llauradors sempre al límit de les possibilitats de subsistència"
"Els rectors, responsables del registre de les partides de naixement, no sempre hi reflectien l’origen vertader d'un fill il·legítim."
"L'exposició de xiquets va ser una pràctica molt estesa en el món mediterrani: dins la península Ibèrica, a Barcelona i València es van donar les xifres més elevades, i a Europa això passarà a Itàlia."
"En aquests tres segles i mig, 3.071 xiquets de la comarca van anar a parar a la borderia de València. I en aquest mateix període en van ser 2.898 els que n'eixiren per a ser acollits a la Vall"
"Aquest gran centre de salut dispensava una gran atenció al malalt, que passava de ser atés per la caritat a convertir-se en un pacient"
«Casa d'Expòsits, terminologia històricament correcta però poc utilitzada i fins i tot desconeguda en alguns sectors del poble. També tenim la denominació popular Borderia referida a aquests establiments d'acollida.»
