Les paputs
«Malgrat l’exhibicionisme del plomatge, malgrat haver-li prestat el malnom a les germanes, em sembla que és un animal en què pot més la timidesa que la curiositat.»

«Malgrat l’exhibicionisme del plomatge, malgrat haver-li prestat el malnom a les germanes, em sembla que és un animal en què pot més la timidesa que la curiositat.»
«Ella no hi posa massa cura, mira la flor, de tant en tant, i deixa que els nous grumolls cresquen com a erugues. Després, es torba amb la paperassa, amb les fotocòpies i amb les enquadernacions que se li acumulen per tot arreu.»
«Al capdavall, és com visitar la casa d’un xiquet ric que mostra, sense possibilitat de tocar-les, les seues joguines.»
«Mentre baixe cap a casa caic en el compte que aquesta ha sigut, per primera vegada, una passejada pels interiors, o, tal vegada, pel més místic i misteriós interior. Qui sap.»
«Les converses d’aquells diplomàtics de peus comprimits salvaven de guerres infructuoses els països que representaven per a traslladar-les a altres indrets on podien ser-los més productives»
«A la mateixa plaça crida l’atenció un edifici amb un sostre sostingut per una renglera d’arcs que segueixen tot el perímetre de la paret on, segons la tradició, s'ubicava l’antiga Inquisició.»
«Aquella olor dels animals, del fem, de les garrofes i la palla era la millor del món i em produïa l'assossec propi d’un clan.»
«En realitat, era cert que Supermans tenia unes mans excepcionals: eren llargues i primes, com filferros massissos, amb uns dits que feia l’efecte que sempre tenien els capcirons lleugerament suats i freds.»
«Quasi sempre és massa matí per alçar-me del llit, pel qual sent un veritable i fraternal afecte. Tant em fa que siga el pes de les mantes que em guarden la calor a l’hivern o el simple llençol de cotó a l’estiu, que em deixa notar la brisa quan es cola per la finestra i se n’ix per la porta de la cambra en alenades furtives.»
«El que més m’agradava quan tornava els caps de setmana a casa dels avis era sentir l'olor del fum hivernal, de la llenya de taronger que cremava a la llar, l'aroma de la sutja dipositada a la xemeneia en un procés quasi tan lent com el que forma les estalactites.»