Última hora
Bartolomé Sanz Albiñana
Arxiu
Bartolomé Sanz Albiñana
06.07.2020
Carta oberta a les Corts
«Una vegada més, a pagar-ho els professors d'anglés, que només perquè sí assumeixen continguts dels d'informàtica»
06.07.2020
Amb la pesta al bescoll
«Ser antisocial ara és una nova forma de ser social: no ajuntar-nos, no estrènyer una mà càlida, guardar les distàncies, no abraçar-nos...»
06.07.2020
Lladre, mentider, i a més fariseu
«La Bíblia no se m’ha indigestat mai, de manera que hi torne contínuament, sobretot al Nou Testament que em resulta més familiar.»
06.07.2020
La vigència del Decameró (I)
«Vistes les coses que hem vist fins des que es decretara l’estat d’alarma, millor serà que no perdem el costum d’agrair cada vesprada amb aplaudiments els sacrificis de tanta gent que fa que el món continue rodant»
06.07.2020
La vigència del Decameró (i II)
«És trist que la introducció del Decameró que ens presenta Bocaccio es parega tant a la realitat actual: sense els tradicionals rituals finals, sense flors, sense exèquies, sense poder veure ni vetlar els difunts.»
06.07.2020
Mementos
«D’alguna manera, tots necessitem formar part d’una cronologia, una cronologia familiar, potser sense cap rellevància especial fora de casa.»
06.07.2020
Don Víctor Arias Prats, in memoriam
«Les promocions d'estudiants i els pares que el van conéixer, tots li reconeixen la labor a l’institut d’Albaida, i la seua insistència que els alumnes sol·licitaren beques d’estudi, beques que ajudaven l’economia familiar en una època en què la majoria de famílies preferien un jornal més a casa que no un fill estudiant.»
06.07.2020
Puta 'vellea'
«En l’actualitat una persona és realment vella quan perd el control de decidir per si mateixa i quan ja no pot aportar cap ajuda a l’entorn familiar»
06.07.2020
Restricció de drets i llibertats
«La qüestió més lamentable fins ara és l’estat de confusió en què estem immersos: ambigüitats per part d’uns estats, confusions i contraindicacions per part d’uns altres»
06.07.2020
Corporativisme
«Però alguns organismes corporativistes es riuen de tot, i hom pot perdre perfectament un any en tràmits, ja que se saben tots els estratagemes i excuses dilatòries»
