Pere Brincs
Serradura i fem
«Em vaig esmunyir entre els alumnes més alts i allí mateix, escampat amb la minuciositat amb què ho hagués fet un llaurador per aprofitar tota la terra, un solatge de quasi un pam de fem omplia aquell replanell sagrat.»
Atzeneta d'Albaida (I)
«Quan arribe a l'última rotonda abans d’entrar al poble hi veig plantades, entre margallons: una campana, una gerra, dues premses amb els cofins d'espart i les pedres d’una almàssera que sembla desmuntada expressament per a l'ocasió.»
'Gilipolla'
«No podem saber què deuen pensar els companyons del futbolista estrella quan compten, per damunt damunt, el grapat d’euros que aquell s’embutxaca amb cada palmada, mentre ells ho fan per deferència o per caritat»
Els llimbs
«Potser s'imaginava que en aquell lloc entre els vius i els morts, que sempre havia servit per a la redempció de les ànimes dels infants i dels justos patriarques, estava ja de gom a gom, fins a les vores, a punt de rebentar de la gentada que hi habitava i per això s'havia hagut de clausurar.»
El garrofer
«De vegades, mastegàvem les garrofes dolces perquè algú havia sentit contar que la gent les menjava en temps de guerra.»
Mindfulness
«tenim una tendència tan arrelada per tal de modificar tant i tant el nostre entorn que la majoria ens hem convertit en això que diuen uns brials; terme per al qual no trobe l’equivalència femenina»
Erosió
«Els mots segueixen cicles talment com els geològics: d’una planura s’eleva una serralada o un volcà ardent que brollarà impulsat per forces tectòniques.»
Quàntica
«Aquell xaman de bancal es felicitava de ser un militant de les teràpies alternatives que ell mateix aprenia amb l'ajut d'instructius vídeos de YouTube.»
Bèlgida (i II)
«L’olor de raïm m’arriba de les branques retorçudes d’una parra que boten la paret pintada amb la representació de tot allò que és important per a la memòria del poble.»
Herència
«De vegades, faig rodar aquests pensaments: el foc a la llar, els cordons de les sabates, els gossos, el formatge i el fum del tabac, com qui conta la seua fortuna amb deler, sense sentir el soroll de les monedes.»